Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

haver2

1 v. tr. [LC] Esdevenir posseïdor, tenidor (d'alguna cosa), abastar, copsar. A veure qui l'haurà, aquesta plaça. És massa alt, aquell albercoc: amb la mà no el podràs pas haver. Ara te'l tiraré: vejam si l'heus.
2 [LC] haver esment d'alguna cosa Tenir esment d'alguna cosa.
3 [LC] haver-se-les Tenir-se-les. Aquells dos se les heuen. Ell sempre se les ha d'haver amb tothom.
4 [LC] la guineu quan no les pot haver diu que són verdes Expressió emprada per a denotar que hom afecta desdenyar allò que no pot haver o aconseguir.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions